# 189


Enterré la esperanza

en el recuerdo más vivo,
la brasa de aquella,
tu sonrisa tan clara.

Comments

Anonymous said…
Ei!!!! M'estàs fallant... què passa amb la producció de poemes?? mal moment?Manca de temps? no hi ha inspiració???

En fi... els fidels (ja m'hi considero!, jejeje) seguirem esperant!

Una abraçada

Mar
azogue said…
Sí, la verdad es que no he pasado una etapa demasiado buena. Confío en volver en muy breve tiempo ;P

Un altre abraçada.

Popular posts from this blog