La equivocación tiene tu forma, pero al verte sucede de nuevo que ansío el error.
Get link
Facebook
X
Pinterest
Email
Other Apps
Comments
Anonymous said…
Olé!!!
Mira amb aquest m'hi sento plenament identificada!!! sóc de les gilipolles que fa més de dos anys que estic enamorada d'una persona inaccesible!! gran amic, però que des del primer dia em va deixar molt clar que no m'estimava com jo a ell... El meu error, és un amic que per desgràcia veig sovint, treballa al costat de casa meva i quan dic costat vull dir paret amb porta!!! és una persona coneguda i me'l trobo fins a la sopa, a la tele, als diaris, pel carrer....
no per això he deixat de veure'l i de caure en el error mil vegades!! treballem en coses conjuntes pel barri, anem de birres a sopar a casa seva.... I sempre em faig el mateix propòsit, avui quan el vegi no sentiré res... i davant seu em faig la valenta ,la implacable, (però darrera....) els sentiments no es poden canviar! He après a con-viure amb aquesta paradoxa i aquest error que em fa anar de corcoll, però que sóc incapaç de controlar...
Ostres! quin rollo he clavat, però al llegir el poema , m'has remogut tot el que sento jo!!!
Ei!! Gràcies per tornar a escriure!!! Encara que ens toquis la llaga ;-)
Mar
Anonymous said…
que ciego puede resultar el deseo y que grande su sentir. la razón nunca deberia ganar al instinto. Uri
Comments
Mira amb aquest m'hi sento plenament identificada!!! sóc de les gilipolles que fa més de dos anys que estic enamorada d'una persona inaccesible!! gran amic, però que des del primer dia em va deixar molt clar que no m'estimava com jo a ell... El meu error, és un amic que per desgràcia veig sovint, treballa al costat de casa meva i quan dic costat vull dir paret amb porta!!! és una persona coneguda i me'l trobo fins a la sopa, a la tele, als diaris, pel carrer....
no per això he deixat de veure'l i de caure en el error mil vegades!! treballem en coses conjuntes pel barri, anem de birres a sopar a casa seva.... I sempre em faig el mateix propòsit, avui quan el vegi no sentiré res... i davant seu em faig la valenta ,la implacable, (però darrera....) els sentiments no es poden canviar!
He après a con-viure amb aquesta paradoxa i aquest error que em fa anar de corcoll, però que sóc incapaç de controlar...
Ostres! quin rollo he clavat, però al llegir el poema , m'has remogut tot el que sento jo!!!
Ei!! Gràcies per tornar a escriure!!! Encara que ens toquis la llaga ;-)
Mar
y que grande su sentir.
la razón nunca deberia ganar al instinto.
Uri